Ja hem arribat a casa!!! I no ha estat gens fàcil.

Hem sortit de Madrid a les onze de la nit i no hem arribat a casa fins fa una estona, i agraïts d'haver pogut arribar d'una peça. Han estat nou hores de viatge que han posat a prova els nostres nervis i els neumàtics del cotxe. El panorama a la tornada ha estat de postal de Groenlàndia.


Però no ens ha fet perdre el bon humor que hem tingut durant tota l'estància a "Los Madriles".


L'última jornada de FICAAR ha estat més relaxada, encara que l'assistència de públic ha estat prou gran, no hi ha hagut les aglomeracions de dissabte, i hem pogut parlar amb més tranquil·litat amb la gent que s'ha apropat al nostre stand.

A mig matí, hem pogut gaudir de la visita al nostre stand del "Maestro" Pedro Soto, que ha tingut la deferència de baixar a la nostra planta a acomiadar-se de nosaltres. Ja hem pogut pujar el vídeo del "Corte a la Violin" a YouTube, per què pugueu gaudir del tall dedicat que va fer-li a la vicepresidenta de la nostra Federació.

L'experiència ha estat molt positiva, teníem una mica de por de què la nostra presencia a una Fira a Madrid no s'entengués bé, però tant l'acollida per part de la gent, com per part de l'organització de la Fira ha estat excel·lent.

Hem pogut parlar i intercanviar opinions amb gent de Madrid, de Jaén, de Múrcia, d'Alacant, de València, de Segovia, ... fins i tot de França i de Itàlia, i amb tots hem tingut la sensació d'estar parlant amb amics, tots s'han mostrat interessats en la nostra feina i el nostre projecte per al Airsoft.


Amb la gent de Madrid amb la que hem tingut més tracte, l'ambient ha estat més que distés, ells han bromejat amb el tema dels diners i de l'Estatut, i nosaltres amb el tema de la senyalització viaria de Madrid, què sembla que l'hagi col·locat un català pensant en estalviar, de la seva forma de conduir, en la que el que està obligat a cedir el pas és el que circula per dintre de la rotonda i no el que s'incorpora, i de la seva "chuleria"... "que no me he caido, que el hijo de mi madre baja así las escaleras"; es podria dir que ens hem sentit com a casa, però hagués estat molt més divertit si el Barça hagués guanyat... ;)

Aquesta ha estat casa nostra durant tres nits, l'Hotel NH Ciudad de la Imagen de Pozuelo de Alarcón, a la recepció tenen caramels gratis, i l'esmorzar és tipus bufet, ideal per a les previsions econòmiques del nostre Tresorer.


Ara ja sabem que és el que toca, estalviar tot el que queda d'any per veure si és possible participar en la propera edició, que cada vegada que fèiem benzina se sentien els bufecs del Tresorer, i això tenint en compte que ens separàven sis-cents kilòmetres.

Que Deu nostre Senyor ens agafi confessats!!!

Salutacions, ara sí, des de casa nostra!!!